A vuree met giò quaicos su come se viveva chi in di nost paes intorn al novcent, alè asee tiras in ment chel che i me cuntava i noster noni quand a sevum fioo, ma pusee che tut aiè i segn che ià lasaa in sula tera, e in di post indua i viveva che alè un poo cume un liber istampaa. Cumincem a videe cume l’è fai el nost teritori comunal, che una volta aleva dividut tra la val e Port e che poo l’è stai metù insema. I confit i va dal lag ala scima del culonna. Inscì cume el vedum se pò dii che aghè la part basa intorn al paes de Port, chela de mez indua sa furmaa i paes de Muscin, Musin , Dom, Tor e Ligor e poo aghè la muntagna. Nela part basa ià fai pasaa la feruvia cun staziun e i sò deposit, la strada principal, e poo el lag. La Vetreria, la Boltri, el filatoi dela Telsa e alter picul industriet. Tut insema a Port e un poo in tuta la part basa a girava un cert benesser, e l’è anca perchel che tanti sciori ià fai su cà e vil de staa in gir ai paes principal. A chi temp là agheva mia i mez de trasport che aiè vegnù un bel poo dopo, inscì i paes de sora aieva un poo cume se dis taiafò da Port e ala vita che girava intorn, e da chesta a sa furmad una diferenta manera de viv. Tanti gent dela val i vegniva giò a lavurà e i se faseva matina e sira la strada a pè, o chi pudeva cun la bicicleta. Agheva anca chi de lor che agheven un zic de tera, ma a vegni giò a bas a lavuraa tra la strada chi gheva de fa e la giurnada che l’eva lunga, e i bisogn de ca aieva tanti, i duveva poo truvaa el temp per chel poo de tera, e inscì i nava a vangaa la campea in gir ala vigna de noc al ciar de luna. I don dei paes dela val a segunda dela stagiun, i se sbasava cun sciuera e curbel caric de fruta e chel che vegniva fò dal lavor dela tera, insema a lat, buter e furmagel, e i nava in dree cun chel che i ciapava, per poo turnaa a fa la stesa roba magari el dì dopo. Poo a vegniva el temp de ingrasaa i bigat che ià faseven vegnii gros quasi semper in sui gradisc, e ala fin i galet ià vendeva per fa la sedaa. Ma la foia de murun l’eva mia asee, inscì i gent dela val i vegniva giò al lag, e cun la barca del Lica e alter barchiroo, i nava a fala fina a Ghifa e in tuta la spunda de là e na volta indrè i caregava el tumbarò del Sculati cui cavai, e ialter cun la sciuera carega i turnava a nà in sù in val. Per dac una man a certi famili cun tanti fioo che stava su in val e che lavurava indi bosc, i guvernant comunai de alora ià pensaa, e poo i gà dai di toc de bosc dividunt in list, part, mez part e mantelin, e inscì cul tai dela legna i pudeva tirafò un quaicos per uso famiglia. Dala legna che i taiava se duprava tut; cui bor se faseva i as che dopo la stagiunadura vegniva fò serament e mubilia, cula stanga pal de vid, sercit,cest, gradisc e cestoni, dela roba de meza misura i faseva i pign insù di spiaz in mez al bosc, fai tut a sapun e pala, per poo faa el carbun de legna, che el se duprava per faa la brasa per i supres de stiraa i pagn, e per i scaldit de met in let d’inverno per cascià via un poo el frec, e per finii cun la bropa i faseva sù la fasina che i duprava tut l’an per stua, fooc, e el rest la vendeven ai prestinee per faa el pan, che fai cun la legna dela nostra val elgheva un profum che else sentiva luntan di chilometri, chela che restava la nava poo a finii in roca de Caldè per fa cos el sas per faa la calcina. Un poo de chi atrez de lavor che i duprava ogni dì i gent dela val aieva: pala, sapun, vanga, falcet, zigherot, resega, resegun, zapa, careta, sciuera, sciuè, maza e cugn; poo agheva i picasas che i duprava punta e mazeta per squadraa piod, e faa i arbi per fa bev i besti. Schen curvaa per la fadiga e man che aieva una copa sola, dura come el curam. Per i don delaval in cà, i gheva poo el sò de fà per fa viagià la penagia per fa el buter, dopo avee scremaa el lat cul cupet. Stesa roba d’ inverno quand agheva de faa secaa i castegn in sula graa sora i camit, e tirac via la rusca cun la sbadigia, e ala fin la gea, inscì aieva prunt de dupraa quasi semper per faa castegn e lat, e poo el mac, che aleva un poo el piat fort de alora. Stesa storia quand che agheva de spuiaa, e poo sgranaa el mergun per faa la farina de pulenta, che in sul tavul l’eva la roba che la mancava mai. Chesti e alter aieva lavor per i don, e alè perchel che i gheva propri mia de staa alegher gnanca lor cumpagn di so omen. Pensi propri che la legna e la campagna, la sia semper staia la vita dela nostra gent che de cà i stava ai pè dela muntagna. A Port e li in gir agheva mia dumà i sciori, e tanti famili i gheva gnanca chel zic de tera o de bosc, inscì i duveva lavurà chela di sciori e poo fa a mez de chel che vegniva fò. La legna per scaldas la faseven cui barc in sul lag quand agheva la piena, e i don cui curbel adree ala riva a catasù toc e busa per poo impignala a fà sugà. Ma de cert chela del lag aleva mia asee; el rest i nava a fala adree ala feruvia o indua i pudeva, e quasi semper de scundiun, e poo a cà cul mazzot in spala e i spal rot. La vita aleva già dura a chela manera che poo aghè vegnù la guera, “la prima”, tuc i omen aieva ai frunt e i don i duveva rangias a tiraa grand i fioo. In Vetreria i duveva fa chel che i faseva i omen, anca lavurà cun la careta in bilic sui bancai o visin ai forni. A Port giò in fund ala lea asè tacava i barconi, che i vegniva dai bas lag o anca dal fund tos e i scaregava la roba, inscì i don cun la sciuera carega i nava a purtala sul post de lavor, che aleva visin, e a volt anca luntan adiritura fina in Arcumegia. I nà propri fai de tut i culor per sbarcaa el lunari. Parlemen poo mia del mangiaa: pulenta e lat, un quai pes e poo el mac, e i fioo per impienii un po el stomic i meteva in sacocia una brancada de castegn buii. Stes de chi de Port, anca i gent dela val i scarp de curam aieva poc chi che i pudeva veghi, e chi ghieva, ià tegneven cume fus un uracul, inscì aieva semper zocur e zucurun, e chi pedù de peza che ià faseven lor cusii cul spag, e un quaidun ghe meteva sota inscì ala bona di toc de cupertun de bicicleta cunsumad. Chesti poc rop, metù giò a na quai manera cun chel che ghè restaa del noster dialet, alè poo nai avanti ammò anca dopo finida la guera. Ma intant a Port cun i Luchini I padrun dela Vetreria, cun sindic, dutor farmacista, e tanta gent del paes i se dava de fà per ricumincià ammò un’altra vita, e inscì insema a alter rop, d’agost per la festa del paes, ià fai giò in sula lea el toboga tiraa cui cavai e sul vagunin la gent,sciori e pover, setagiò tuc insema a tras dent in del lag bela vestii, e chialt lì in riva a vardaa e ghignaa. Aiè tuc rop che tanti de num cume se dis d’una certa età, em sentii cuntasù dala boca dei noster gent, setagiò sui scalit dela staziun, intan che speciavum el treno che vegniva dala cità, a navum per purtaa i valis ai sciori cun la careta, che aleva a chi temp là el ‘tacsì’ a na roda sola. Inscì per finì a podum propri dii che per num che sem nasù dopo de lor, la nostra l’è staia una vita diferenta, e i gheva resun quand i diseva, che num asevum nasù in dela grasaa.